TarracoViva 2014

La proposta del XVIena edició del Festival Internacional TarracoViva per aquesta jornada comença per l'exposició que posa en context l'emperador August i la seva època. Una pausa per dinar aprofitant l'oferta gastronòmica del programa Tarraco a taula és una excusa perfecta per preparar la visita a l'amfiteatre i viure una recreació històrica romana. El dia conclou amb una representació teatral de la vida d'August. No contents amb això, els organitzadors de Cafès de patrimoni, al matí següent, aprofiten l'estança a Tarragona per promoure també la visita a la necròpolis paleocristiana de Tarragona com un afegit de qualitat final.

L'exposició


Les efemèrides són capritxoses però, de vegades, oportunes. El bimil·lenari de la mort d'August de Prima Porta ha esdevingut, per al XVIè Festival Internacional TarracoViva, una ocasió perfecta. Amb aquest emperador com a protagonista, es mostren les bases de l'organització política i econòmica que perduraren en l'imperi romà i del que es conserven moltes pràctiques avui en dia.
Una estàtua policromada, de colors vius, reflex de l'home que governà abans de Crist, saluda amb el braç alçat i el dit índex com volent recordar que, aquell espai, mentre es visita, fou seu. Tot un conjunt de teles impreses il·lustren el visitant en un desordre aparent, en un ambient fosc, juntament amb a petites estampes quotidianes recreades sense vida. No obstant això, l'efecte és intencionat. Acompanyats de les explicacions de Magí Seritjol, cada aturada es converteix en un espai independent, sense parets, on es narra un capítol de la vida dels tarragonins, romans de l'època. És inevitable centrar l'atenció en el lloc i moment determinat, combinant l'oïda amb la lectura dels panells esmentats.
D'aquesta manera es coneix de prop les rutes comercials per tot el mediterrani o el pioner sistema de preus dels aliments, encara vigent avui, i es rodeja un dels elements icona de l'exposició: la reproducció a escala real de l'Ara Pacis. Aquest monument commemoratiu impressiona a primera vista encabit dins del Palau Firal, però capta encara més l'atenció si s'intenta analitzar cadascun dels elements esculpits en les seves quatre parets. Esforç en va si es disposa d'un temps limitat.

Tarraco a taula

El festival ofereix al visitant una oferta gastronòmica curiosa dins del programa "Tarraco a taula". Les receptes i els gustos de l'antiga cuina romana reviuen en petits restaurants com El Llagut, una taverna marinera amagada en un racó de la plaça del Rei. Sense tomàquets o patates, encara per descobrir, la primerenca dieta mediterrània és una combinació d'ingredients sorprenents i saludables. Presentada en petites racions, un extens assortit de plats fan la delícia dels tastaolletes. Des d'unes sardines farcides amb carbassa, fins a un ou de kika amb cervellet de xai, el paladar aventurer del comensal experimentarà un contrast insòlit però fastuós per a l'estòmac. Tot un plaer per a l'hora de dinar.


L'amfiteatre


El sol d'una primavera tardana il·lumina l'amfiteatre per veure una recreació històrica de la mà del grup Ars Dimicandi. Aquests gladiadors italians recorren el continent amb el seu espectacle divulgatiu, mostrant no només els diferents tipus de lluita romana, sinó les vestimentes i protocols que se seguien en cada combat. L'emplaçament de l'amfiteatre resulta el més indicat per reviure aquestes escenes.
El públic resta atent a les contínues explicacions del presentador qui, sabedor d'una audiència influenciada pel cinema nord-americà, se centra en tots i cadascun dels detalls que es van succeint, desmenteix mites i demana la participació dels que estan asseguts a la grada. Qui viurà, qui morirà? Difícil elecció per uns espectadors ja posats en el paper que jugaven els seus avantpassats mil·lennis enrere.


La representació teatral

August i el poder de la màscara", fotografia realitzada per @marionaaragay sota llicència CC BY-SA 3.0

L'Ara Pacis, esmentat anteriorment, resta sol, il·luminat, entre tota l'exposició, quan arriba el capvespre.
El narrador, Magí Seritjol, apareix a escena caminant tímidament, però la seva veu serà l'única que s'escoltarà en tota la representació. Comença a explicar tot el que sap del personatge d'August i el despulla, tant des del punt de vista polític com personal, sense escatimar detalls.
El to de veu constant porta a l'espectador a emmudir i parar atenció, perquè darrera del narrador, i de les seves explicacions, la legió d'actors de l'Associació Projecte Phoenix es mouen en silenci, al ritme de la història narrada. El propi Seritjol, que queda com un estrany viatger en el temps, interacciona en moments puntuals, recordant per un moment que és una representació, i que l'espectador és al segle XXI.
És aquesta estranya sensació del tempus fugit quan la representació, d'una durada considerable, passa per l'espectador com si només haguessin sigut uns minuts. Un petit plaer pels sentits del qui ha viscut el festival en conjunt, fruit d'un extens treball de documentació i un esforç titànic de presentació i adequació al públic en general. En definitiva, un èxit que, sens dubte, convida a esperar amb atenció i amb un ull a la xarxa amb que sorprendrà el festival en la seva propera edició.

Després del festival
La necròpolis paleocristiana de Tarragona


La mort d'August tancà el XVIè Festival Internacional TarracoViva. És el destí inevitable de totes les biografies pretèrites. Després de l'experiència viscuda, els amants dels epílegs queden orfes de noves històries, atrapats en el silenci del descans etern de l'emperador.
La casualitat ha volgut que la mateixa ciutat de Tarragona aculli, des de fa dècades, el conjunt funerari de la necròpolis paleocristiana, descoberta de forma fortuïta i que ha evolucionat d'acord amb les troballes i el rigor científic aplicat en tots els treballs realitzats.
A més del centre d'interpretació, s'observen dues parts diferenciades. La primera, a la intempèrie, presenta una bellesa sinistra a ulls del visitant novell. Les tombes resten aparentment desordenades, descobertes i palpables. No obstant això, un espai vital fictici, fruit del respecte natural als difunts, les fan inaccessibles. La segona la cobreix una coberta i s'hi passeja per una passarel·la on es poden observar més restes, parcialment restaurades fins on l'essència del llegat original permet. Només la cripta de Monsenyor Joan Serra i Vilaró, artífex i valedor del conjunt, es manté majestuosa i vigilant del llegat deixat.

Una aturada, aquesta darrera, premeditada pels amics de Cafès de Patrimoni més enllà del festival. Sota el format "Carajillus de Cafès", esdevé una experiència molt recomanable a tots els que hi participen. Des d'aquí, l'agraïment més sincer per haver-ne format part.