Tàrrega

La fira del Teatre posa la capital urgellenca al mapa, però quan acaba la "Targa" de sempre fa la seva vida quotidiana enmig d'un garbuix de patrimoni de totes les èpoques

Via Crucis Vivent de Sant Hilari Sacalm

El Divendres Sant és una data protagonista en aquesta vila, que celebra una tradició processal centenària. És, a més, una excel·lent excusa per descobrir aquest municipi de la comarca de la Selva

Passat, present i futur del Viatge

D'on surt el Viatge per Catalunya? En quin punt es troba? Com continua? 6 minuts de vídeo, un munt de fotografies i un desenllaç inesperat si acabes d'arribar en aquest blog.

Una petjada per l'Anoia

Al sud de la capital de l'Anoia, el caprici de les carreteres locals dibuixa un petit peu que trepitja aquesta part més discreta i tranquil·la de la comarca descobrint paratges de gran bellesa

La màgia del capvespre a Món Sant Benet

L'abadia benedictina de Sant Benet de Bages acull a les nits d'estiu l'experiència de collir el producte de l'hort per menjar-lo més tard i un viatge en el temps que porta al visitant a l'època de Ramon Casas.

Torà


Quan la carretera C-1412a arriba les primeres cases de Torà deixa la seva fesomia interurbana per esdevenir un carrer més. La confusió de carretera i carrer no treu importància a la ubicació de la vila. Esdevé un punt a mig camí entre Ponts, Solsona i Calaf, totes tres poblacions pertanyents a tres comarques diferents. No és estrany doncs que, donada aquesta situació de pas, els seus habitants reivindiquin fer a una aturada per descobrir-la. Sense problemes per aparcar, els carrers amb els habitatges més recents emmurallen d'alguna manera el casc antic. Seguint amb la mirada les plantes baixes alguna escletxa, una galeria discreta en forma de passatge, permet creuar d'una banda a l'altra per sota les cases. La imaginació intenta endevinar una desdibuixada vila closa inversemblant i el trànsit tranquil dels veïns fan la resta. La pausa paga la pena. La plaça de la Vall és allargada i acapara moltes de les activitats que se celebren a la vila. Desemboca a l'ajuntament al nord i permet una escapada cap a l'est per seguir passejant. Entre el desordre urbanístic apareix l'església que es barreja sense estridències al conjunt que l'envolta. Sense rumb fix i en un gir inesperat, una altra plaça sorprèn. Ha canviat de nom segons el color que governava però l'autèntica protagonista és la font que roman al mig. A primer cop d'ull sembla qualsevol edificació llevat d'una font, però tota la construcció li dóna la rellevància que pels toranesos de ben segur es mereix. Sota el cartell que rememora la crescuda del riu i indica on arribà l'aigua aquell llunyà 1907 un petit toro sobresurt. És un símbol de Torà i evoca un dels possibles orígens del topònim, el llatí.

Detalls del Viatge

Vila
Ruta 18: Ruta climentina
Etapa: IvorraTorà
19 min   6,6 km   4

← Fotografia original:
31/III/2010 a 13:40   CC

Les fotografies de l'entrada corresponen a una visita realitzada amb posterioritat

Ivorra


Passat remot i passat llunyà competeixen per fer-se un lloc al capdamunt del nucli urbà d'Ivorra. Per una banda, la Torre del Moro, l'últim record present del que fou el castell del poble originari. Per l'altra, l'església de Sant Cugat, del segle XVIII. Aquesta darrera és una mica més alta, com si en l'alçada volgués imposar-se en aquest duel patrimonial.

Sorprèn d'Ivorra la seva sonoritat èuscara en el topònim, enmig de la Segarra, i és possible que el seu origen provingui d'allà. Més habitual, en consonància amb la comarca, és la presència d'una xarxa de molins que s'acumulen en una distància que pràcticament arriba al quilòmetre. Es confonen entre els camps i les modestes edificacions industrials farineres pels quals foren construïts. Són una opció molt interessant per descobrir a la riera que voreja l'oest del poble.
Ja dins del nucli urbà, el dibuix enrevessat amb el qual les cases formen els carrers creen un senzill laberint que acaba portant a l'Ajuntament i les construccions esmentades al principi. El que sembla l'escultura en pedra d'un vailet ajagut en un banc decorat per algunes plantes convida al visitant a fer una pausa en aquest breu passeig per Ivorra.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 18: Ruta climentina
Etapa: PortellIvorra
7 min   4,5 km   3
31/III/2010 a 13:26   CC

Portell


Unes creus heterogènies s'alcen per sobre d'una paret baixa arran de la carretera LV-3003. Juntament amb els xiprers, delaten la presència del cementiri de Portell i capten, per un instant, l'atenció de conductors i acompanyants dels vehicles que arriben pel nord.
Un nucli urbà que, des de l'aire, sembla una flor de primavera que comença a obrir els seus pètals, amaga en la seva part antiga una estructura closa. Els habitatges, suportats per arcs de mig punt, s'amunteguen en un carrer estret i costerut. Li donen una visió predominant a la pedra en tot el conjunt i manté aquest clima medieval entre aquestes parets.
Al capdamunt del poble roman la part inferior de la torre de guaita que en el seu moment devia formar part d'una edificació més imponent, quan formava part del comtat de Berga. Només a peu de carrer destaca entre les cases que l'envolten. Al final de la pujada, l'església de Sant Jaume crea el seu petit espai propi amb una plaça que la presenta. Esdevé sense estridència, d'alguna manera, el punt de referència de Portell.

Detalls del Viatge

Poble
Ruta 18: Ruta climentina
Etapa: Viver de SegarraPortell
8 min   1,9 km   1
31/III/2010 a 13:19   CC